
Mama: Aina, fa molts dies que no em dius res de l'Éder... Què ja no sou amics?
Aina: No mama, està nemorat d'una altra nena
M: Vaja, i tu què estàs nemorada o tens algun nemorat?
A. Sí! El Pau (son germà), el Roger..... ..... ..... i qui més mama?
M: El Marc l'altre dia et va regalar un anell.. Això

A: Sí, el Marc..... i qui més mama, jo en vull així (i em posa tots els dits de totes dues mans ben obertes, comencem a repassar nens... que si el Miguel Àngel, l'Adnan, l'Iker... Alguns sí, slguns no... com que ja no sabia quins nens més hi havia a la classe li dic..
M: Dona, potser ja n'hi ha prou, en portes set!! Que t'agradaria que la mama tingués més nemorats que el papa
A: Sí
M: I t'agradaria tenir molts papes?
A: ............ Sí
M: I moltes mames t'agradrien?

M: Doncs de mama només en tens una!
A: Doncs, mira mama, demà n'anirem a comprar. Ho fem així?
M: Dona, no sé si en venen, però si fos el cas, jo seria la que t'estimaria més.
Al cap de mig minut es posa a plorar
M: Aina, què et passa?
A: Que jo no em vull estimar a les altres mames més que a tu!!!







Pobretaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Està moníssim!!!









